Celler Los Trulls
A la Pobla de Massaluca, Terra Alta, on la nostra familia es dedica al conreu de la terra
La Pobla de Massaluca
La vila de la Pobla de Massaluca, comarca de la Terra Alta, està situada a la part més meridional del terme. Té una extensió de 43,2 km2 i una altitud de 363 metres. El seu límit septentrional el marca el curs del riu Matarranya, afectat per la cua del pantà. És l’únic poble de la comarca que està en contacte amb el riu Ebre. Limita al nord amb l’Aragó, amb el municipi de Faió i la Ribera d’Ebre amb el municipi de Riba-roja (per Berrús); amb Vilalba dels Arcs, a l’est; amb Batea, al sud; i amb Nonasp, a l’oest.
La Pobla està comunicada, per carretera, amb Vilalba dels Arcs i Gandesa, d’una banda; de l’altra, amb Nonasp i Faió i Mequinensa; i finalment, de l’altre, amb Riba-roja. Talment, en el seu terme comparteix amb Faió l’estació del ferrocarril, en la línia de Barcelona a Saragossa.
Patrimoni arquitectònic
Plaça de la Vila i Ajuntament.
El poble encara conserva dos porxos, tot i que antigament, n’hi havia més. Són dos llocs molt emblemàtics, sobretot el porxo de la Plaça de la Vila al carrer Pilota, ja que sempre s’hi pot trobar algú que fa petar la xerrada.
Santa Madrona
Edifici de planta rectangular, amb portalada de mig punt adovellada. L’ermita de Santa Madrona la trobem situada dalt d’un tossal al entrar a la Pobla per Vilalba. Un curt passeig ens condueix a l’ermita. Indret molt ben conservat i amb l’entorn acompanyat d’un Via Crucis a manera de Calvari, consistent en els corresponents pilanets enjardinats.
Aquesta ermita sofrí les conseqüències de la passada guerra civil, i va ser restaurada l’any 1953. La festivitat de Santa Madrona se celebra el dissabte més proper al15 de març. L’any 1955 s’instal·là el camí anant cap a l’ermita un Via Crucis, a manera de calvari.
Ermita de Berrús.
Seguim la carretera de Riba-roja i, a uns deu quilòmetres de la Pobla de Massaluca, hi ha un indicador que ens guiarà cap a l’ermita. L’església, originàriament, es trobava en un altre lloc, a la vora del riu, però l’any 1965 es va traslladar cap a l’emplaçament actual, salvant-la així de les aigües de l’embassament.
